NOU ANY, NOU PROPÒSIT, DE NOU LESIÓ
Ara què tornem o iniciem de nou una activitat física, tot empentats pels
bons propòsits de cada començament d’any, hem de procurar evitar totes aquelles
lesions què es produeixen principalment per dos grans factors: Per una banda,
la falta de preparació física inicial i, per altre banda, la desinformació i/o
falta d’assessorament adequat a cada persona.
Les principals lesions què ens podem trobar dins de la nostra aventura
esportiva poden ser d’origen muscular o patològiques d’origen tendinós. Dins
les patologies musculars cal esmentar la primera i gran resposta fisiològica
davant d’exercici intens i desacostumat com són les DOMS (alteracions
estructurals a nivell de les fibres musculars) o més popularment anomenades
“agulletes”. Tots hem patit en major o menor grau el seu dolor, una pèrdua de
força, i una disminució del rang de moviment articular conjuntament amb la
sensació de rigidesa muscular. A més poden aparèixer edemes ens casos ja extrems
i propers a una lesió per excessiu estirament. Com diferenciem les agulletes
d’una lesió per estirament? Les
agulletes mai tenen, a diferència de la lesió, un episodi de dolor en el mateix
moment de realitzar l’activitat física i per tant, la seva aparició és
posterior, concretament 12-24h. Per tant, si no tenim molèsties a les zones
musculars treballades durant les primeres 12 hores no hem de patir gens, encara
què això no signifiqui el vist i plau per poder fer el mateix exercici físic al
dia següent. És generalitzat, a mode popular, la realització del mateix
exercici físic per fer desaparèixer les agulletes del dia anterior. Més lluny
de la realitat, i com ja hem esmentat anteriorment, ens trobem dins d’unes
modificacions musculars i sanguínies què necessiten d’una recuperació el més
complerta possible. Per tant, davant els primers símptomes de DOMS hem de
descansar i facilitar així la merescuda recuperació muscular i poder assolir un
nou repte en les millors condicions possibles. A totes dues formes de lesió, el
treball excèntric és el principal element involucrat. Així, i a mode d’exemple,
ja què som a temporada de neu, cal tenir molt en comte el treball excèntric què
és produeix durant la pràctica de l’esquí, on una falta de preparació prèvia i/o
una dolenta hidratació són els dos principals factors d’alt risc a les lesions
més comunes en aquest esport. Altres
respostes musculars a la falta d’adaptació a les noves càrregues de l’exercici
físic són les enrampades, generalment per acumulació de fatiga i en altres
casos per deshidratació i, les ruptures musculars, lesions què poden ser a
nivell fibril·lar, ruptures parcials o en el pitjor del casos una ruptura
total. Cal tenir present què quan parlem de falta de preparació ens referim a
diferents factors com els dèficits de força i elasticitat, un balanç muscular
desequilibrat i, hidratació i nutrició, principalment.
Per altre banda, la lesió d’origen tendinós i lligamentós (teixits tous) és
principalment provocada per un ús repetitiu i desmesurat en el número
d’exercicis i en les càrregues de treball, respectivament. És a dir, la lesió
apareix quan aquests teixits tous no disposen del temps necessari per la seva
curació (reparació i regeneració), o quan la velocitat de la lesió supera la de
curació. Per tant, com hem esmentat anteriorment a l’apartat de lesió muscular,
és imprescindible aquí també el descans per assegurar la complerta recuperació
i poder així continuar la nostra activitat física en dies posteriors. Què pot
passar si no fem cas a les recomanacions? Doncs, a la llarga apareixen el quadres de
dolor i posteriorment s’acompanya d’impotència funcional què ens impedeix la
pràctica esportiva.
Arribat aquest punt hem de saber diferenciar entre els diferents termes què
impliquen una lesió dels tendons. La tendinosis és una lesió degenerativa de
les cèl·lules tendinoses amb absència de canvis inflamatoris, i la tendinitis, implica
un procés de dolor amb presencia inflamatòria. Per tant, em de tenir present les següents
consignes per evitar una lesió més greu als nostres tendons: Si el dolor és ben
localitzat i posterior a l’exercici, encara estem a temps de donar-li un petit descans
en aquella zona muscular. Si el dolor és present abans i després de l’exercici
però desapareix amb l’escalfament, haurem de donar molt més descans i establir
un bon programa d’entrenament (càrregues progressives adequades) un cop
desapareguin les molèsties. Si continuem practicant esport i no donem descans
al nostre tendó, malgrat les anteriors senyals d’alarma, podem arribar a una
disminució del rendiment esportiu, una incapacitat funcional de la zona
afectada al tendó i, malauradament, una possible ruptura què si ens obligaria a
deixar la pràctica esportiva i/o a passar pel quiròfan.
Per evitar totes aquestes patologies què afecten al nostre rendiment
esportiu o simplement el nostre merescut temps d’oci i esbarjo, és recomanable
l’assessorament per part de professionals de l’esport què responguin davant
totes les nostres dubtes i en tot cas, què ens ajudin i recolzin en tot moment
mitjançant programes individualitzats. Aquesta personalització de l’entrenament
ens ajudarà a assolir el nostre objectiu amb les millors garanties d’una forma
saludable.
