Entreno dónde quiero

NOU ANY, NOU PROPÒSIT, DE NOU LESIÓ

Ara què tornem o iniciem de nou una activitat física, tot empentats pels bons propòsits de cada començament d’any, hem de procurar evitar totes aquelles lesions què es produeixen principalment per dos grans factors: Per una banda, la falta de preparació física inicial i, per altre banda, la desinformació i/o falta d’assessorament adequat a cada persona.  

Les principals lesions què ens podem trobar dins de la nostra aventura esportiva poden ser d’origen muscular o patològiques d’origen tendinós. Dins les patologies musculars cal esmentar la primera i gran resposta fisiològica davant d’exercici intens i desacostumat com són les DOMS (alteracions estructurals a nivell de les fibres musculars) o més popularment anomenades “agulletes”. Tots hem patit en major o menor grau el seu dolor, una pèrdua de força, i una disminució del rang de moviment articular conjuntament amb la sensació de rigidesa muscular. A més poden aparèixer edemes ens casos ja extrems i propers a una lesió per excessiu estirament. Com diferenciem les agulletes d’una lesió per estirament?  Les agulletes mai tenen, a diferència de la lesió, un episodi de dolor en el mateix moment de realitzar l’activitat física i per tant, la seva aparició és posterior, concretament 12-24h. Per tant, si no tenim molèsties a les zones musculars treballades durant les primeres 12 hores no hem de patir gens, encara què això no signifiqui el vist i plau per poder fer el mateix exercici físic al dia següent. És generalitzat, a mode popular, la realització del mateix exercici físic per fer desaparèixer les agulletes del dia anterior. Més lluny de la realitat, i com ja hem esmentat anteriorment, ens trobem dins d’unes modificacions musculars i sanguínies què necessiten d’una recuperació el més complerta possible. Per tant, davant els primers símptomes de DOMS hem de descansar i facilitar així la merescuda recuperació muscular i poder assolir un nou repte en les millors condicions possibles. A totes dues formes de lesió, el treball excèntric és el principal element involucrat. Així, i a mode d’exemple, ja què som a temporada de neu, cal tenir molt en comte el treball excèntric què és produeix durant la pràctica de l’esquí, on una falta de preparació prèvia i/o una dolenta hidratació són els dos principals factors d’alt risc a les lesions més comunes en aquest esport.   Altres respostes musculars a la falta d’adaptació a les noves càrregues de l’exercici físic són les enrampades, generalment per acumulació de fatiga i en altres casos per deshidratació i, les ruptures musculars, lesions què poden ser a nivell fibril·lar, ruptures parcials o en el pitjor del casos una ruptura total. Cal tenir present què quan parlem de falta de preparació ens referim a diferents factors com els dèficits de força i elasticitat, un balanç muscular desequilibrat i, hidratació i nutrició, principalment.

Per altre banda, la lesió d’origen tendinós i lligamentós (teixits tous) és principalment provocada per un ús repetitiu i desmesurat en el número d’exercicis i en les càrregues de treball, respectivament. És a dir, la lesió apareix quan aquests teixits tous no disposen del temps necessari per la seva curació (reparació i regeneració), o quan la velocitat de la lesió supera la de curació. Per tant, com hem esmentat anteriorment a l’apartat de lesió muscular, és imprescindible aquí també el descans per assegurar la complerta recuperació i poder així continuar la nostra activitat física en dies posteriors. Què pot passar si no fem cas a les recomanacions?  Doncs, a la llarga apareixen el quadres de dolor i posteriorment s’acompanya d’impotència funcional què ens impedeix la pràctica esportiva.    

Arribat aquest punt hem de saber diferenciar entre els diferents termes què impliquen una lesió dels tendons. La tendinosis és una lesió degenerativa de les cèl·lules tendinoses amb absència de canvis inflamatoris, i la tendinitis, implica un procés de dolor amb presencia inflamatòria.  Per tant, em de tenir present les següents consignes per evitar una lesió més greu als nostres tendons: Si el dolor és ben localitzat i posterior a l’exercici, encara estem a temps de donar-li un petit descans en aquella zona muscular. Si el dolor és present abans i després de l’exercici però desapareix amb l’escalfament, haurem de donar molt més descans i establir un bon programa d’entrenament (càrregues progressives adequades) un cop desapareguin les molèsties. Si continuem practicant esport i no donem descans al nostre tendó, malgrat les anteriors senyals d’alarma, podem arribar a una disminució del rendiment esportiu, una incapacitat funcional de la zona afectada al tendó i, malauradament, una possible ruptura què si ens obligaria a deixar la pràctica esportiva i/o a passar pel quiròfan.

Per evitar totes aquestes patologies què afecten al nostre rendiment esportiu o simplement el nostre merescut temps d’oci i esbarjo, és recomanable l’assessorament per part de professionals de l’esport què responguin davant totes les nostres dubtes i en tot cas, què ens ajudin i recolzin en tot moment mitjançant programes individualitzats. Aquesta personalització de l’entrenament ens ajudarà a assolir el nostre objectiu amb les millors garanties d’una forma saludable.