CAFEÏNA, UNA AJUDA EXTRA PEL
NOSTRE ESPORT
Des de inicis de la humanitat la cafeïna
ha estat present en l’alimentació de les persones. El risc per la salut que
comporta la seva ingesta és mínim, evidentment, des de un punt de vista de
consum moderat (no més de 300mg/dia i on una tassa de cafè conté 125mg).
Actualment també està present en la dieta dels esportistes degut a que la cafeïna no està considerada cap substància dopant.
Encara que la cafeïna no entra dins de la llista de substàncies o mètodes prohibits
per la WADA (Agència mundial antidopatge) existeix una ajuda ergogènica amb el
seu consum. En concret, és un estimulador del sistema nerviós central SNC i per
tant, estimulador de la formació i alliberament de substàncies neurotransmissores
com les catecolamines y en concret la noradrenalina, la acetilcolina i, altres
substàncies com la serotonina (hormona de l’humor). La cafeïna va ser
descoberta pel científic i químic analític alemany Friedrich Ferdinand
Runge (Hamburg 8 de febrer de 1795, Oranienburgo 25
de març de 1867). Al 1819 va mostrar el seu descobriment a Goethe
(poeta, novel·lista, dramaturg i científic alemany).
Mesos després, Runge va identificar
la cafeína.
La cafeïna és una trimetilxantina
(alcaloide que actua com a droga psicoactiva i estimulant) y es catabolitzada
al fetge pel citocrom P450 a dimetilxantinas: paraxantina, teofil·lina
(aquestes dues majoritàriament en els éssers humans), i teobromina, que son de
nou catabolitzades. La teofil·lina presenta les mateixes accions farmacodinàmiques
que la cafeïna. Alguns estudis conclouen la seva implicació en l’increment de
la capacitat de resistència muscular al igual que la cafeïna. Respecte els
exercicis aeròbics
de llarga duració, els estudis (Bell & McLellan 2002) conclouen
un increment en la duració de l’exercici al 80% del VO2 màx. després de la
administració d’una dosis de 5mg/Kg de cafeïna. Cox i col.laboradors (2002)
observaren que el consum de Coca-cola per hidratar-se durant l’última part
d`una prova de resistència produïa una millora al rendiment (la prova va ser
una cursa ciclista de 2 hores). Aquests beneficis ergogènics es deuen en gran
mesura a la ingesta de la cafeïna present a la beguda (20-40mg cafeïna en 250ml
de beguda). Respecte exercicis anaeròbics de curta durada s’ha observat
(Collomp i col·laboradors 2002) una disminució del temps (1 segon) en una prova
de natació de 100m estil lliure en nedadors entrenats. Mentres en nedadors no
entrenats no s’observaren millories en el temps. Respecte els exercicis de força
màxima, Kalmar y Cafarelli (1999) observaren un augment del 3,5% de
l’activació voluntària màxima (màxima contracció voluntària) y el temps de la
fatiga va millora un 26%. Altres estudis mostren que l’administració de cafeïna
(equivalent a dues tasses de cafè) pot produir una gran reducció al dolor
muscular resultant d’esforços excèntrics
i retardar l’inici de la lesió muscular. Així, dosis de cafeïna de 3mg/Kg pes/dia
ja son quantitats que comporten una ajuda ergogènica per l’esportista. Comentar
també que dosis superiors a 192mg/Kg pes/dia es consideren semiletals per la
salut de les persones.
Existeixen altres hipòtesis sobre el
mecanisme d’acció de la cafeïna que caldrien esmentar. Així, hi ha poc
recolzament en la hipòtesi de que la cafeïna augmenta la oxidació del greixos,
encara que si pot augmentar la lipòlisi en repòs (evidenment la lipòlisis en
repòs és mínima). Respecte la reducció a la utilització del glucògen com a font
energètica tampoc existeixen estudis concloents, al igual que la reducció en la
utilització de la fosfocreatina PCr. Si existeixen estudis concloents sobre la
reducció de la percepció de la intensitat de l’exercici degut a l’acció de la cafeïna
sobre el SNC. Els efectes diürètics de la cafeïna no ens han de preocupar a
nivell esportiu perquè no son gaire potents.
|
ALIMENT
|
CONTINGUT EN CAFEÏNA (mg)
|
Gr / ml
|
|
CAFÈ
|
40-180
|
150ml
|
|
TE
|
25-50
|
150ml
|
|
CACAU
|
5-10
|
150ml
|
|
BARRETA CHOCOLATA
|
5-20
|
100g
|
|
REFRESCOS
|
20-40
|
250ml
|
|
BEGUDES ENERGÈTIQUES
|
30-85
|
250ml
|
*FONT: adaptat de Magkos & Kavouras 2005
FONTS:
- Apunts Postgrau Farmacologia, nutrició i
suplemenatció a l’esport” Universitat de
Barcelona UB-IL3, 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario